Lampistes al carrer Ferraz

Les negociacions per un nou sistema de finançament han reobert les esquerdes en les relacions entre PSC i PSOE. Després de forçar la retirada de Maragall i l'arribada de José Montilla a la presidència dels socialistes catalans, a Madrid respiraven tranquils. Poc s'esperaven que -quan encara no fa dos anys de la reedició del tripartit- a Ferraz haurien de tornar a trucar al lampista.
El detonant, la negociació per un nou sistema de finançament que arriba en plena crisi i que ha de complir amb el que es va acordar a l'Estatut ara fa dos anys.
Les primeres humitats les van detectar a Ferraz el passat 20 de juliol, quan en el transcurs del 11é Congrés del PSC Montilla va advertir a un estupefacte Zapatero que s’ho mirava des de la primera fila; “José Luís, t’estimem molt, però estimem més a Catalunya”. Tota una declaració d'intencions que pocs esperaven i que va donar el tret de sortida a un creuament de declaracions d’una duresa inusitada. Mentre alguns discutien sobre qui era el veritable propietari moral dels 25 diputats del PSC a Madrid, Castells i Solbes se les tenien per la irrisòria proposta de finançament que va presentar el ministre. A més, Montilla enduria el discurs i veia com acte seguit, María Teresa Fernández de la Vega i els barons socialistes (especialment barroers en alguns casos) l’esbroncaven per sortir-se en excés del guió.
La tensió va derivar en un intent de rebel•lió. Des de Nicaragua es va amenaçar amb la possibilitat que el PSC desoís per primera vegada les ordres de Ferraz i votés en contra dels Pressupostos Generals de l'Estat el proper mes de novembre si abans no s'arribava a un bon acord de finançament.
Les humitats de Ferraz donaven pas a les primeres vies d'aigua que afloraven des de les canonades. Era l'hora de trucar als lampistes. I des de Nicaragua i Ferraz es va començar a reduir aigua.
De la Vega, amb la inestimable i incomprensible col·laboració de Saura, va acordar la no compareixença de Zapatero davant del Congrés i una pròrroga de tres mesos per arribar a un acord. Poques hores després, Celestino Corbacho anunciava que els diputats del PSC a Madrid, votarien a favor dels pressupostos.
Ara, des de Nicaragua apareixen veus que desmenteixen al ministre de Treball. Però la sensació que queda és que els lampistes hanaconseguit dissimular les fugues d'aigua a Ferraz i el PSC, tot i voler mantenir l'incertesa fins al final, tornarà a acatar el que mani Madrid i donarà la raó a qui creu que els 25 diputats del PSC són mèrit de Zapatero.
Les humitats despareixeran, un cop més, sense desperfectes visibles sobre el parquet.