Catalunya Ràdio s’està suïcidant. Lentament, amb precisió, la direcció de l’emissora pública catalana es va enfonsant una mica més l’espasa enmig del ventre. No hi ha crits, ni exabruptes, la mort és lenta i silenciosa, com la del samurai que decideix posar fi a la seva vida abans de ser derrotat, abans de ser deshonrat. Es dóna mort. El problema però, es que l’emissora pública catalana està perdent l’honor pel camí i a més, sembla que una espècie de poder diví (pot ser en forma de pressions governamentals) l’empeny a apretar-se l’espasa cada cop amb més força, obritnt-se camí, travessant la pell i establint les primeres pressions sobre els budells.
El febrer passat, la direcció decidia prescindir de Toni Arbonés i es carregava els viatgers de la gran Anaconda, un dels programes amb un públic més fidelitzat de l’emissora. I ho van fer amb subtilesa, primer canviant l’horari i l’estètica del programa amb motius singulars, per després, provocar la dimissió d’Arbonés. Abans, Toni Clapés i el seu equip també van fer maletes per desacord amb les propostes que la direcció tenia sobre el programa i van creuar
Ara però, el samurai s’ha descontrolat, i l’espasa ha anat a petar contra un organ vital. Res de suïcidis elegants, amb la renúncia d’Antoni Bassas a seguir dirigint els Matins, Catalunya Ràdio es talla el cap directament. Sota quina coherència et càrregues el teu espai principal? La direcció volia modificar-lo, “per evitar la pèrdua constant d’audiència que estava patint el programa”, s’ha atrevit a dir en els últims dies el director de la CCMA, Albert Sáez. Curiosa costum de l’ésser humà voler tocar allò que funciona. Catalunya Ràdio fa un pas més cap a l’autodestrucció (contemplada impassiblement per Sáez, Sarsanedas, Cullell i altres amics de la “crosta”) mentre des de l’altra banda de la Diagonal, s’ho miren incrèduls, sabedors que, incomprensiblement, se’ls entrega un regal enorme en forma d’onades d’audiència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario