Depressió post-Rudy

Qui més qui menys ha tingut un amic que ho ha passat malament en acabar una relació. Per tant, qui més qui menys es conscient de la metamorfosi que pateix un individu quan se li escapa allò a que s’havia aferrat amb totes les seves forces. Apatia, desconfiança, melancolia, són només alguns dels estats més representatius pels quals un ha de passar quan es troba en una situació així.

Dimecres debutava la nova Penya (post Rudy) a l’Olímpic davant de la seva afició, i Badalona va semblar durant molts moments una reunió de 6.000 amics que havien estat abandonats simultàniament per la seva parella. Rudy havia començat ja la seva nova vida a Portland, però els 6.000 aficionats que van assistir a Badalona encara havien de pair-ho. Samarretes amb el 5 (tant verd-i-negres com de Portland) omplien el Palau i tenien el mateix efecte d’aquell qui mira les fotos que es va fer amb la parella. La creença cega que res podrà millorar temps passats, l’apatia, el silenci. Un silenci en què si es parava atenció un podia arribar a descobrir-hi profunds i trencadissos sospirs.

Rudy ja no hi és, i el clima desolador de la graderia va acabar per arribar al parquet. La Penya, com aquell a qui acaben de deixar, semblava un altre. Va renunciar a tot allò que sempre l’havia caracteritzat per convertir-se en una massa grisosa. D’una tacada, la Penya havia perdut l’autoestima (Aito), la potència (Moiso) i el sentit comú (Barton), i deambulava per la pista com aquell qui, a falta de referents propers, perd el rumb estrepitosament. Contra l’Estudiantes el Joventut es va moure amb lentitud, de forma imprecisa (24 pilotes perdudes), sense idees. La Penya va ser durant mes de 30 minuts una ombra d’aquell equip intens, potent i alegre que va enlluernar la temporada passada.

Només Mallet exercia el paper de l’amic fidel, que intenta arrossegar-te fins a fora del pou. El petit base nord-americà va ser l’únic capaç d’estirar de l’equip, fins a fer-lo reaccionar. Al final, el Joventut va guanyar patint, però només patint se surt del pou. Només el temps, farà que Badalona torni a ser una festa, oblidi durant 40 minuts que té el seu gran amor a milers de km de distància i tiri endavant. Pot ser l’aparició d’una nova promesa com Ricky, podrà fer més assequible la superació del trauma post-Rudy que ara mateix assola Badalona.