Cap on mira el Parlament?

Un cop amainat el temporal que va originar la notícia (convenientment filtrada) publicada per el diari ABC sobre els "retocs" en el cotxe del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, m’agradaria comentar algunes coses.
No és just el linxament al qual ha estat sotmès Benach durant la darrera setmana, de la mateixa manera que no ho és la manca de solidaritat amb el President del Parlament que ha mostrat la resta de la classe política catalana.

Durant aquests sis dies Benach només ha rebut -a banda de les acusacions d’un Saura ferit que ha vist l’oportunitat de tornar part de les crítiques rebudes després del pacte de Vilanova i l’afer Companys- silenci i indiferència.
Un silenci que prové d’aquells qui se saben també responsables i miren cap un altra banda abans de reconèixer també el seu error. És cert que és el cotxe de Benach el que ha estat enganxat in fraganti sortint del taller, però no ho és menys que la partida econòmica per gestionar aquesta despesa va ser aprovada pel Parlament. De la mateixa manera que és cert que gràcies, en part, a Ernest Benach, s’ha aconseguit estalviar 5 milions d’euros del pressupost i que, en comparació, 9.000 euros en tunning no són gairebé res.

Però el problema recau en què aquests 9.000 euros no són ni de bon tros les úniques despeses completament innecessàries que es recullen en els pressupostos, i que d’eliminar-se, representarien un estalvi molt superior als 5 milions d’euros que han aconseguit estalviar actualment.
És per això, per què són conscients que el cost del cotxe de Benach és només la punta de l’iceberg, que des del Parlament es calla, i es mira cap a una altra banda.